El govern denega la petició adduint que ja es paga el preu just per l’aigua i que la gestió suposaria un maldecap més per a l’Ajuntament.
Ací vos deixem MOCIÓ amb la proposta
L’aigua no és una mercaderia sinó un bé comú i, per tant, és absolutament necessari controlar aquest recurs i la seua explotació amb una visió de projecte a llarg termini.
Els recursos hídrics disminuiran previsiblement a causa del creixement de la població, de la contaminació i del canvi climàtic i aquesta escassetat d’aigua potable podria, fins i tot, arribar a ser causa de conflictes majors.
Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va imposar una tendència a privatitzar la gestió de proveïment d’aigua en les grans capitals d’Europa, fins a l’extrem que a Itàlia en 1994 l’anomenada Llei Galli va imposar el procediment de licitació per a la gestió del sistema hídric, imposant la privatització de fet. Però al juny de 2011, un referèndum nacional va portar a la derogació de les lleis que permetien la privatització d’un sector tan vital per a la població.
La voluntat popular, conscient de la seua importància, està obrint les portes a la gestió local de l’aigua i/o a la seua apropiació per part dels ens locals amb el consegüent benefici per a tots. És innegable que des de fa alguns anys s’està perfilant i desenvolupant en el si de la societat una tendència de tornar a el “públic, estatal i/o local” enfront dels governants pro-gestió privada. Dos clars exemples que la re-municipalització del proveïment de l’aigua és una tendència global i en auge els tenim en les ciutats de Berlín i París, que recentment han culminat els processos de “presa directa” de tan important servei públic.
Pel que donem per descomptat la convicció de la superioritat del sector públic per a garantir serveis de bona qualitat a un preu assequible. Estant, doncs, convençuts que el sector públic/municipal té una capacitat de gestió superior o almenys igual al del sector privat, en posar per davant l’interés general enfront d’interès privats i opacs.
Pel que hem d’assumir el repte de demostrar la major eficàcia de la gestió pública respecte a la privada. La gestió ha de dur-se a terme “directament” per l’administració i els seus funcionaris.
El procés de remunicipalització no va a ser fàcil, seran molts els obstacles a superar, ja que l’activitat privada en la seua gestió se sent consolidada i enfortida pels resultats econòmics privats, que certament no semblen tenir la intenció de perdre tan saborós mos i oposaran tota oposició possible.
Des de l’Ajuntament tenim l’obligació de gestionar en benefici de tots els veïns i no en benefici de l’empresa privada. La gestió pública permet un estalvi entre el 15 i el 20%.
És per tot això que el Grup Municipal de COALICIÓ COMPROMÍS PER ALMISERÀ de l’Ajuntament d’Almiserà, presenta al plenari la següent
PROPOSTA D’ACORDS:
Que l’Ajuntament d’Almiserà:
Aprove la creació d’una comissió de treball tècnica i política que realitze un projecte per la remunicipalització del proveïment d’aigua potable a tot el terme municipal, els seus avantatges i inconvenients, per poder després valorar la conveniència de gestionar directament aquest servei.