AL·LEGACIONS:
1.- El Consell Valencià de Cultura ha emés el present any un informe sobre el sistema hidràulic de la Safor, fent especial incidència al terme de Potries, que és qui li ho sol·licitava.
“5. Del mismo modo el Ayuntamiento de Potries ha venido preocupándose por el buen estado de conservación de Sistema Hidráulico de su término municipal, las cuales constituyen una parte muy importante del Sistema de Riegos de la Safor (como se detalla en la memoria de la señora Morenilla). Para ello han venido colaborando con las comunidades de regantes que son las responsables últimas de estas tareas.
6. Su tarea más relevante, sin embargo, ha sido la de dar a conocer todo este patrimonio al público y, muy especialmente a los estudiantes, para lo cual han creado la llamada Ruta de l’Aigua como un circuito organizado que en la actualidad puede ser visitado y explicado por un técnico del ayuntamiento que acompaña las visitas (Las visitas se han visto sensiblemente incrementas en dos años, pasando de los 1860 visitas en 2004 a las 4748 en 2006).”
[…]
“El 15 de mayo envía el Presidente del CVC la citada petición al Presidente y Secretaria de la Comisión de Legado y Patrimonio del CVC, para que se realice el oportuno tratamiento. La comisión decide en su sesión de junio delegar en las Srs. Isabel Morant y Carmen Morenilla la preparación del borrador de informe preceptivo, teniendo en cuenta los límites de competencias del CVC, en el sentido de que el CVC no puede incoar un expediente, que compete a otras instancias.
Las Srs. Morant y Morenilla se personan en Potries el 4 de julio para visitar el mencionado sistema hidráulico y recabar información suplementaria, que les es transmitida por Albert Vázquez Blanco, Técnico de Patrimonio de la localidad, y por el Agente de Desarrollo Local de la misma, con los que visitan los diversos partidores, acequias, caminos, molinos, etc. de los que se habla en este informe. Vista la documentación existente, las peticiones de los responsables técnicos de patrimonio y promoción cultural de la localidad y visitados los lugares, las Srs. Conselleras deciden preparar sendos informes: la Sra. Morenilla preparará primero un informe sobre el valor patrimonial del sistema hidráulico en su conjunto para someterlo a la consideración de la Comisión de Legado y Patrimonio, y posteriormente la Sra. Morant preparará un informe sobre las posibilidades en materia de promoción cultural de la petición realizada por el municipio.
Cabe resaltar el gran interés que para el CVC tiene el tema de la arquitectura hidráulica en general, sobre la que ha realizado varios informes de diverso tipo, desde informes puntuales sobre enclaves concretos a petición de la Dirección General de Patrimonio o de otras entidades, hasta el informe que de motu proprio realizó sobre el patrimonio hidráulico de la Comunidad Valenciana, en el que reclamaba un plan de conservación y revalorización de aquellos lugares y muestras de arquitectura hidráulica que se consideraran más representativos. El presente informe, por lo tanto, debe ponerse en relación con esta actitud de defensa del patrimonio hidráulico mostrada en ocasiones anteriores por el CVC.”
Autor: Comisión de Promoción Cultural
Coordinadoras: Isabel Morant y Carmen Morenilla
Aprobación: Pleno de 28 de enero de 2008.
Amb data 28 de març de 2007, el CVC feia la mateixa recomanació en el terme municipal de Simat de la Vallgina.
Per això mateix, ens disposem a realitzar la mateixa sol·licitud d’informe al Consell Valencià de Cultura i a la Direcció General de Patromini de la Generalitat Valenciana; i proposem que l’Ajuntament d’Almiserà sol·licite la declaració de Bé de Rellevància Local de la séquia mare d’Almiserà, i de les infrastructures que giren al voltant d’aquesta: assut, llavador, molí i bassa.
No té sentit protegir de manera aïllada xicotetes parts d’un mateix bé, perquè s’impedeix la lectura del seu funcionament com a bé integral.
2.- Sol·licitem que l’Ajuntament d’Almiserà tinga present que és possible que tot el conjunt hidràulic de la Safor siga declarat com a Bé d’Interés Cultural, a instàncies del Consell Valencià de Cultura, per la Generalitat Valenciana. Arribats a este punt, l’Ajuntament d’Almiserà hauria de complir amb la seua responsabilitat patrimonial respecte del seu patrimoni municipal.
Com a base documental de la proposta, aportem la citació de l’esmentada infraestructura en un document del segle XIV, tot i que, com sol ocórrer amb aquests béns, han sigut objecte de modificacions i reformes. L’historiador Jaume Castillo esmenta la séquia arrel d’un conflicte entre Almiserà i Llocnou per l’ús de l’aigua de l’assut i séquia mare.
“Almiserà i llocnou (Almizra i Rafal de Benimira als documents) també gaudiren de certs drets sobre l’aigua del Vernissa que es prenia en un assut que es trobaria per sobre del de Balançat. De fet, el document més antic torbat referent al reg del Vernissa, datat el 1396, és una sentència donada per Alfons el Vell després de la investigació duta a terme per Pere Marc, para d’Ausiàs Marc i procurador general del duc, al conflicte que enfrontava aquests dos llogarets habitats, amb prou feines, per un grapat de musulmans. Almiserà pertanyia aleshores a Guerau de Castellvert, algutzir del duc de Gandia, mentre que el Rafal era possessió del mateix duc. El problema s’havia plantejat… per rahó de la aygua que parteix del açut sobirà e comú qui és en lo riu…, i se centrava en el repartiment d’aquesta entre ambdós, i en la revisió d’una sentència promulgada pel procurador del duc l’any anterior, que ordenava que els d’Almiserà i els de Llocnou aprofitaren l’aigua deu i cinc dies continus respectivament. Les dificultats havien esclatat de nou per tal com els d’Almiserà aprofitaven els dies de la seua tanda per a regar certes terres que, probablement, no havien rebut aigua de la sèquia esmentada (l’hort de Balançat i el de la casa del senyor del lloc) i, a més a més, hi feien moldre un molí. Lògicament la sentència donava la raó als d’Almiserà, donat que no usurpaven en res el dret de l’altra part i prenien l’aigua esmentada durant la seua tanda, encara que s’acordaren certes condicions per tal de satisfer en certa mesura les demandes de Llocnou”.
Castillo, J. Els conflictes de l’aigua a la Safor medieval. CEIC Alfons el Vell. Gandia, 1997. pàg. 48.
A més, al mateix estudi, Castillo aporta una transcripció del document que serveix de font de l’esdeveniment, que data del segle 1396 (ANNEX II).
3.- Que l’Ajuntament ha inclòs dintre del Catàleg de Béns Protegits el casalot del molí.
No obstant, l’estructura d’un molí està constituït, a banda del casalot, per tots aquells elements necessaris per al seu funcionament, entre els quals hi ha la bassa i la séquia que li aportava l’aigua fins al salt.
Aquest element (la bassa) ha estat deixat de banda i hauria de meréixer la mateixa protecció que el casalot del molí, ja que en forma part integrant. L’Ajuntament té previst fer un vial sobre aquesta, un punt que no s’adiu amb el grau de protecció que hauria de tenir un molí d’aquestes característiques.
El molí, a banda, consta en el Catàleg de Béns Etnològics de la Generalitat Valenciana. Aquest fet assegura tenir-lo en compte per a la seua protecció, com a part de la denominada arquitectura de l’aigua. La bassa, que també en forma part, ha de rebre la mateixa protecció; i amb aquest motiu, enviarem una còpia de la present al·legació a la Direcció General de Patrimoni per tal d’informar-la de la possible alteració d’aquest bé inventariat pel mateix organisme.
Per tot allò exposat,
SOL·LICITE:
– la protecció de la séquia mare d’Almiserà i tot el sistema que en depén: assut, llavador, molí, amb la seua bassa.
Aquesta protecció es pot dur a terme de diverses maneres:
– Incloent dintre del nou PGOU les zones que es veuen afectades en zones verdes o protegides per a que no siguen alterades, redactant un nou catàleg d’espais i béns protegits.
– L’eliminació del vial que hauria de passar per sobre de la bassa del molí.
– Declarant els béns com a Bé de Rellevància Local, remetent a la Conselleria de Cultura la preceptiva informació per a que així siguen ratificats.
– No alterar el perfil paisatgístic la façana sud d’Almiserà, amb la seua ribera al Vernissa.
– Creació d’un pas peatonal o verd junt al traçat de la séquia per tal de convertir-lo en l’eix d’un futur recorregut cultural i mediambiental del municipi.